Victor Jara

Avui us vull proposar una reflxio a traves d’un personatge unic i un dels mes grans poetas d’america llatina: Victor Jara. Sovint avui en dia quan parlem de les injusticies que va patir america llatina en la segona part del segle XX i les revolucions del pobres i els marginats d’aquest continent ens toquen de mol lluny o diem que aquells eren altres temps. Be, avui en dia aixo segueix pasant arreu, avui per exemple al tibet estan reprimint durisimament les revoltes dels lamas o veiem com els americants despres de tenir a gent tancada durant anys a guantanamo anuncien com una gran cosa que a partir d’ara els deixaran trucar. La repressio i les tortures la mort al final es el que els EEUU i els seus aliats han utilitzat al llarg de la historia per impedir que la gent pobre i humil agafes les regnes del seu propi futur. Algu va dir que: “Que els nostres temps no seran recordats per les atrocitats que alguns homes dolens han comes sino per els sorprenents silencis de la gent bona”. Victor Jara es segurament el millor cantautor que mai a tingut Xile va utilitzar la seva veu i el seu talent per parlar dels drets dels homes, de la pau, de l’amor, de la dignitat  i de la llibertat. Per aixo poc despres del cop d’estat que derrocaria al govern legitim i democratic de Salvador Allende va ser empresonat a l’estadi nacional de Xile. Alla no deixa de cantar tot-hi les circumstancies per animar a la gent que temien el pitjor al sentir els crits dels seus companys mentres eren torturats. Finalment li varen trencar les mans perque deixes de tocar i pos despres va eser executat a sang freda. El seu cos va eser enterrat casi en secret i molt poque persones varen poder anar a l’enterrament.

Pero la historia no acava aqui fa pocs anys un grup de gent anomenats la Funa que es dediquen a desenmascarar els represors de la dictadura va trovar i es va revenjar sense violencia del assesi de Victor Jara. Aquest cas va ser exposat en un documental de trenta minuts que us vinculo a baix.

La meva ultima reflexio es a partir de les paraules que va dedicar-li Daniel Vigliett:

“Mientras cantemos sus canciones,
mientras su valor pueda inspirarnos mas valor,
Víctor Jara no morirá”
Documental: 

 Part 1 de 3

Part 2 de 3

Part 3 de 3 

Te recuerdo Amanda :

El derecho de vivir en paz :

Google i les Eleccions

Google ens presenta una nova forma de pasar la nit electoral. A traves d’una applicació sobre google maps ens permet seguir els resultats de les eleccions en directe i sobre un mapa. Una manera mol original i 2.0 pels que no podrem dormir sensa saber com ha acabat aixo.

Per veure-ho cal anar a Google Maps i fer clic sobre la pestanya “Mis mapas” i despres fer clic sobre “Mapa electoral”.

El vot gris de Catalunya

Avui surt el primer sondeig de la Vanguardia. On es titula que el PSOE resisteix i aumenta un punt en la intenció de vot. Pero per a mi la noticia estava en una pagina mes discreta: la ultima del diari el Punt del disabte. On es parlava del vot gris es a dir d’anar a votar a algu perque un altre no surti en comptes de votar el que les nostres conviccions ens diuen. Catalunya votara mol probablement amb gris aquestes elecions. El PP cada cop mes aferrat a la extrema dreta i rescatan ideas mol dures del pasat per a Catalunya ens fa molta por als catalans. El PP porta cuatre anys tencat a la oposició i com amb cualsevol animal ferotje s’ha de vigilar al deixar-lo sortir de la gavia.  No sero jo qui abogi per el vot gris perque crec que el dia 9 hem de demostrar si som un pais de conviccions o simplement un pais de covards que venen el seu vot perque hi ha algu que els fa por. Jo votare a ICV que es el que hem diu la meva ideologia i la meva moral. I si guanya el PP que vingi que no hem de tenir por d’algu que ni moralment ni intelectualment te res a dir en aquest pais.

Politica i Mercat

Avui comença la campaña electoral, pero com es costum en els ultims anys ja fa dies que menjem pre-campanya a totes hores. Aquest any pero crec que els representants dels grans partits politics s’han superat. I els dire perque clarament senyors lectors. Despres d’escoltar diversos mitngs i discursos tincs la sensació d’esta en un mercat. Si si on en Zapatero es el senyor manel de la Carniseria que afirma tenir la millor morcilla del mercat i on el senyor Rajoi sembla el carnicero Pepe que afirma tenir el millor pernil sense cap tipus d’argumentació mes que els seus crits desaforats. La diferencia pero rau en que al mercat si pregunto a un dels dos hem justificaran de manera bastan raonada la seva propaganda mentre que aquests dos politics no els he sentit parlar de el fons de les politiques de que tan parlen. Es deuen pensar que l’Español mitja no es capaç d’entendre un bon i argumentat discurs sobre educació,vivenda,TIC,economia… Potser es hora de que demanem als politics que parlin dels temes amb profunditat i de manera clara i no que es posin a oferir una ajuda o un aument rera un altre com si ens poguesin comprar tan facilment. Perque si es tracte de comprar que m’enviin un xec a casa junt amb la butlleta i acabem-ho aqui.

No vull que sembli que estic generalitzan aquesta opinio a tota la clase politica partits dels per mi mal anomenats minoritaris estan fen unes bones campanyes amb mol de sentit comú igual que alguns membres del PSC.

Per ultim nomes dir que en aquesta campanya tot-hi ser un votant d’esquerres comvençut trobare a faltar el senyor Piquer la seva gran capaçitat politica i una de les poques veus amb sentit comu del PP que alguns d’aquells que viatgen cap a l’extrema dreta han aconseguit silenciar.