Dos pelicules per avui 20 d’abril

Avui 20 d’abril es un dia mol especial fa 15 que va morir Cantinflas i fa 9 anys que uns estudians armats varen matar a 26 persones al institut Nord America de Columbine. Dos coses completament diferents pero que tenen a veure. La masacre de Columbine en la que dos estudiants varen decidir disparar als seus companys sense aparent motiu es fruit de una cultura de la violencia que recorrer els USA i el mon occidental en general. Per veure aixo us recomano la pelicula “Bowling for Columbine” del director Michel Moore. I ara us preguntareu on entra el pobre Cantinflas? Doncs molt senzill, haurien perpretat aquell horripilant acte els dos estudiants nord-americans si totes les pelicules de violencia i d’agresivitat no exercisin una pressio brutal als joves influenciables o si en comptes de mirar tantes pelicules de odi i violencia hagesin mirat en Cantinflas o en Groucho Marx o Tip o Coll haurien fet el mateix? Poder aixis hagesin apres a riure de les coses i no a disparar-los-hi a veure el mon com a amic i no com a enemic. Aixis que vet aqui la relacio i la meva segona recomanació cinematorgrafica: El bolero de raquel.

El bolero de raquel - Cantinflas

Bowling for Columbine - Michel Moore

La ciudad perdida

La ciudad perdida es d’aquelles pel·licules que als critics els agrada destripar perque no explica una historia plena de cliches de Hollywood. Es una pel·licula que dona una versió de la epoca pre-castro a Cuba i de com es va gestar desde la prespectiva de una famila de clase mitjana.La prespecrtiva del protagonista es la de el director d’un dels cabarets mes importants de l’Havana. La pel·licula explica com les clases mitjanes de cuba van ser les que varen gestar la revolució contra Batista (Ni Fidel ni el Che ni Camilo Cienfuegos eren treballadors sino estudiants de clase mitjana). Es una bona pelicula per reflexionar sobre les dictadures d’esquerres a America Llatina i per fer una mica de revissió historica. En resum una bona pel·licila que ens parla d’aquella Cuba comvulsionada per les ansies de llibertat del seu poble que si be vivia amb una dictadura, aquesta no va caure per les masses d’obrers unicament ja que cuba al 1957 segons la UNESCO: “Una característica de la estructura social cubana es su gran clase media” o “Los trabajadores cubanos están más sindicalizados (proporcionalmente a su población) que los trabajadores estadounidenses. El salario promedio por una jornada de 8 horas en Cuba en 1957 es mayor que el de los trabajadores de Bélgica, Dinamarca, Francia y Alemania. Los trabajadores reciben el 66,6% del ingreso nacional bruto. En los EEUU esta cifra es de 70%, en Suiza 64%. El 44% de los cubanos están amparados por la legislación social, un porcentaje mayor que en los EEUU”. 

Puntuació: 3,8/5

BSO: Molt bona banda sonora del la musica de la illa.

 Cita: “La Habana es como una rosa, si te acaricia o te pincha depende de como la cojas.”

Trailer:

 

Ficha tecnica:

Direció: Andy Garcia. Pais: USA. Any: 2005. Duració: 143 min.  Génere: Drama. Guió: G. Cabrera Infante.
Interprets: Richard Bradford (don Donoso Fellove), Nestor Carbonell (Luis Fellove), Andy Garcia (Fico Fellove), Dustin Hoffman (Meyer Lansky), Tomás Milian (don Fedrico Fellove), Bill Murray (escritor), Elizabeth Peña (miliciana Muñoz), Inés Sastre (Aurora Fellove).
Estrena a España: 3 Novembre 2006.

Transylvania

Avui us vull recomanar aquesta pelicula que trascore en la gelida regio de Transylvania com el nom de la la pelicula diu clarament. Es una pelicula en la que el director es capaç de barrejar sentiments musica i paisatge d’una mera brutal i espectacular. La historia tracte sobre una noia Fransesa que es que embrasada de un music Transilva i que viatge fins alla per trovarlo.