Mario Benedetti

26 04 2008

Us per aqui una recomanació literaria que m’ha sobrevingut aquest mati. Si us agrada la poesia llegiu a Mario Benedetti i sino us agrada la poesia perque penseu que es una ñoñada o que amb tan poques paraules no es pot transmetra mol, llegiu a Mario Benedetti. Aquest entrenyable vellet que conta ja amb 88 anys es per mi un dels grans poetes contemporanis.Tot-hi els seus anys la seva poesia transmet una frescura i una força que ja voldrien mols escriptos de 30 o 40. Us recomano un llibre seu “El amor las muejeres i la vida”(ebook amb pdf) i per els que no els hi agradi la poesia pero si el llenguatja poetic el seu ultim llibre “Vivir a drede”. Us deixo un parell de poemes havia’m si us engresqueu:

Tactica i estrategia:

Mi táctica es
mirarte
aprender como sos

quererte como sos

.

mi táctica es

hablarte

y escucharte

construir con palabras

un puente indestructible

.

mi táctica es

quedarme en tu recuerdo

no sé cómo ni sé

con qué pretexto

pero quedarme en vos

.

mi táctica es

ser franco

y saber que sos franca

y que no nos vendamos

simulacros

para que entre los dos

.

no haya telón

ni abismos

.

mi estrategia es

en cambio

más profunda y más

simple

mi estrategia es

que un día cualquiera

no sé cómo ni sé

con qué pretexto

por fin me necesites

 
 
Despavilate amor:
Bonjour buon giorno guten morgen
despabílate amor y toma nota
sólo en el tercer mundo
mueren cuarenta mil niños por día
en el plácido cielo despejado
flotan los bombarderos y los
buitres
cuatro millones tienen sida
la codicia depila la amazoniabuenos días good morning
despabílate
en los ordenadores de la abuela
onu
no caben más cadáveres de
ruanda
los fundamentalistas degüellan a
extranjeros
predica el papa contra los
condones
havelange estrangula a maradona
bonjour monsieur le maire
forza italia buon giorno
guten morgen ernst junger
opus dei buenos días
good morning hiroshima

despabílate amor
que el horror amanece

 




El banc dels favors

29 03 2008

El banc dels favors es un concepte que apareix a la novela “La hoguera de las vanidades” del autor nord america Tom Wolfe anys despres l’escriptor brasileny Paulo Coelho va rescatar la ideia en el seu llibre “El Zahir” donan’t li una verten mes enfocada en el camp dels contactes en el mon dels negocis(Us deixo un fragment).

El banc dels favors, ens diu Tom Wolf a la seva novela, es el banc mes poderos del mon pero al mateix temps no te cap sucursal fisica sino que tots en formem part inclus sense pretendreu. Un dia algu ens fa un favor ens presenta algu, ens ajuda a aconseguir quelcom…  Un altre dia ens torna a fer un favor es a dir ens fa diposits al banc dels favors de manera que un dia quant ell ens demani un favor com que te credit de favors nosaltres li concedirem. Sino li concedim pasa com en els bancs quant no poden tornar els diposits als clients. Tothom sabra que no som dignes de confiança i ja ninugu ens fara mes diposits de favors a nosaltres. Es un banc que es capaç d’auto-regularse sol sense cap llei ni cap estructura mes que la que es genera en fer i rebre favors.

Pero jo diria que mes enlla del banc dels favors en el camp de les relacións humanes tambe hi ha un banc mol important del que molts cops no som consiens. Podriem anomenarlo el banc de l’amistat o l’amor. Mols cops per exemple no ens enfadem amb algun amic, parella,familiar… perque ens ha fet mols diposits en aquest banc. Un dia poder ens va fer riure en un moment trist o sempre que esmorsem ens prepara el cafe com sap que ens agrada, ens escriu una nota per quant ens llevem o simplement es queda escoltant els nostres problemes cuan nessesitem buidar el pab. En les relacions humanes crec es mol important ser conciens d’aquesta dinamica i no perdre mai la oportunitat de fer un diposit a algu, ja que no som perfectes i segur que acavem fican la pota en algun moment. Per quant arrivi aquest moment sempre es bo que tinguem un bon grapat de diposits en aquella persona perque aixo fara que la relació sigui duradera, que no es cansi mai de les nostres ficades de pota i dels nostres errors.




50 poemas del milenio

12 03 2008

Us deixo una recomanació literaria per els que us agradi la poesia. Fa uns anys la editorial Debolsillo va proposar una enquesta a traves de la revista Queleer per que els lectos votesin la millor poesia del mileni. El resultat es el llibre que us recomano avui. Hi ha poemes que segurament us sonaran moltisim ni ha d’altres que no tant i segur que fareu algun gran descubriment. El mes votat per si teniu curiositat es el Poema 20 de Pablo Neruda. Un llibre ideal per enportar-vos de viatje i recordar alla on sigueu aquella poesia que us agrada tant.


Luis Cernuda

Si el hombre pudiera decir lo que ama

Si el hombre pudiera decir lo que ama, 
si el hombre pudiera levantar su amor por el cielo 
como una nube en la luz; 
si como muros que se derrumban, 
para saludar la verdad erguida en medio, 
pudiera derrumbar su cuerpo, 
dejando sólo la verdad de su amor, 
la verdad de sí mismo, 
que no se llama gloria, fortuna o ambición, 
sino amor o deseo, 
yo sería aquel que imaginaba; 
aquel que con su lengua, sus ojos y sus manos 
proclama ante los hombres la verdad ignorada, 
la verdad de su amor verdadero. 

Libertad no conozco sino la libertad de estar preso en alguien 
cuyo nombre no puedo oír sin escalofrío; 
alguien por quien me olvido de esta existencia mezquina 
por quien el día y la noche son para mí lo que quiera, 
y mi cuerpo y espíritu flotan en su cuerpo y espíritu 
como leños perdidos que el mar anega o levanta 
libremente, con la libertad del amor, 
la única libertad que me exalta, 
la única libertad por que muero. 

Tú justificas mi existencia: 
si no te conozco, no he vivido; 
si muero sin conocerte, no muero, porque no he vivido.


 

 


 

  

 




Emily Dickinson

8 03 2008

Avui us vull recomanar un llibre de poesia. “71 Poemas - Emily Dikinson” publicat per l’editorial Lumen. Aquesta autora poc llegida a les nostres contrades i d’origen nord america es per mi un dels gran descubriments poetics que fet mai. Llegir les poesies d’aquesta poetisa es entrar en un estat d’anim diferent mes fresc mes vital com veure el mon desde una prespectiva nova i estimulant. Emily Dickinson destila una força i al mateix temps una delicadesa una fina ironia i una veneracio absoluta per la natura, que son dignes dels grans clasics de la literatura universal. Imprimeix una força inusitada a cada mot del poema cosa que en dies com aquests en el que les paraules semblen perdre cada dia una mica mes el seu sentit hem reconforta d’una manera extranya. La seva obra amb mes de 1800 poesies i cartes que la escriptora va enviar a familiars i amics va romandre indedita fins despres de la seva mort.Us en recomano la seva lectura i us deixo tres poemes un va dedicat a l’Annabel.

Es la esperanza el ser con plumas
que se posa en el alma,
y sin palabras su canción entona
y ya nunca se calla,

y es más dulce su voz en el gran viento.
Habrá de ser muy dura la borrasca
para abatir al pájaro chiquito
que a tantos dio su llama.

Oí su voz en las más frías tierras
y en la mar más extraña;
pero nunca en los días de miseria
me pidió una migaja.

———————————

El corazón pide placer primero,
después, ser excusado del dolor
y luego esos pequeños anodinos
que ahogan el sufrimiento.
Y luego ir a dormir
y más tarde, si esa fuera
la voluntad de su Inquisidor
el privilegio de morir.

———————————-

Morir no duele mucho:
nos duele más la vida.
Pero el morir es cosa diferente,
tras la puerta escondida:

La costumbre del sur, cuando los pájaros
antes que el hielo venga,
van a un clima mejor. Nosotros somos
pájaros que se quedan:

Los temblorosos junto al umbral campesino,
que la migaja buscan,
brindada avaramente, hasta que ya la nieve
piadosa hacia el hogar
nos empuje las plumas.




Vivir Adrede

6 02 2008

Bones avui us deixo una recomenació literaria. Es tracte del ultim llibre del escritor urugay Mario Benedetti. Que ha sigut publicat recentment per la editorial Alfaguara. Es un llibre que trenca amb lo que ens te acostumats aquest gran poeta ja que no es tracte de un llibre de poesia. Pero en el fons descrubrim el mateix Mario Benedetti de sempre que tothi la seva edat no ha perdut la calidesa i la actualitat de la seva poesia. El llibre ens parla de la vida, dels records de l’esperança, del cami que deixem enrera i ens mostre la bellesa de lo cotidia. Ens obre el seu cor i la seva vida i ens convida sense cap pretencio a recorer la nostre amb una mirada diferent.

9789507315596.jpg




Cien años de soledad

6 02 2008

Avui casi 7 anys depres de llegir per primer cop Cien años de Soledad del nobel Gabriel Garcia Marcos he tornat a comensar aquesta gran obra de la litaratura universal. Amb uns ulls 7 ans mes grans i mes sabis m’he adonat de moltes coses que en aquell moment de la meva juventut en que vaig llegir aquell llibre hem vaig perdre moltes coses. Avui he agafat aquesta gran historia i he comensat a llegirla tres hores despres m’he adonat que el temps s’hem havia pasat volant a dins aquell univers perdut and l’imaginari America que amb gran exit recrea l’autor en les pagines d’aquesta gran obra.  Els seus inolvidables personatges s’han aparagut completament diferents a com els recordava en Jose Arcadio, l’Arcadio l’Aureliano… Us recomano encoratjadorament la lectura d’aquest llibre tan magnific com inolvidable. Pels que vulgin anar una mica mes enlla us recomano una nobela mol curteta i que molta gent no coneix “El coronel no tiene quien le escriba” que el propi autor afirma es la millor nobela que a escrit tot dien: “Además, y esto no es una boutade Tube que escribir Cien años de soledad para que alguien leyera El coronel no tiene quien le escriba” y pels romantic empedernits la que per mi es una de les histories d’amor mes fantastica de tots els temps us recomano “El amor en tiempos del colera”. Podeu anar a veure la pelicula que s’ha estrenat fa poc amb el vistiplau del autor i on Javier Bardem fa un paper força bo. Pero si voleu fer cas a aquest humil blocaira aneu a la biblioteca mes propera i deixeu que la historia d’amor entre Florentino Ariza i Fermina Daza us seduiexi com a mi hem va seduir en el seu moment. Hem despedeixo amb un petit fragment d’aquest ultim llibre on es veu la força d’aquesta excelent nobela:

 ”El capitán miró a Fermina Daza y vio en sus pestañas los primeros destellos de
una escarcha invernal. Luego miró a Florentino Ariza, su dominio invencible, su amor
impávido, y lo asustó la sospecha tardía de que es la vida, más que la muerte, la que no
tiene límites.
-¿Y hasta cuándo cree usted que podemos seguir en este ir y venir del carajo? - le
preguntó.
Florentino Ariza tenía la respuesta preparada desde hacía cincuenta y tres años,
siete meses y once días con sus noches.
-Toda la vida –dijo”.

PB: Tabe us deixo la canso de la banda sonora de la pelicula de la Shakira i en Pedro Aznar.




Sobre la vida

20 11 2007

Avui m’agradaria recomanar-vos un llibre mol maco. Es diu “Ves on et porti el cor” de Susana Tamar publicat per Seix i Barral. Es una nobela mol intimista mol delicada plena de fragments extremadament fragils i delicats que al mateix temps la autora sap dotar de una forsa extraordinaria. La nobela o recull epistolar mes ven dit tracte sobre una avia que escriu a la seva neta per explicarli coses que ha de saber i coses que s’hauria d’haver dit a si mateixa temps enrere. i li confia un gran secret “La infelicitat persegueix a la branca femenina de la familia.” M’agradaria posarvos l’ultim paragraf de la novela ja que no desvela la novela. Es un text que sovint m’ha ajudat en moments de dubte i de angoixa.

“Cada vegada que et sentis perduda, confusa, pensa en els arbres, recorda de quina manera creixen. Recorda que un gran arbre amb molta copa i poques arrels es arrencat al primer cop de vent,mentre que, a un arbre amb moltes arrels i poca copa, la saba amb prou feines corre. Les arrels i la copa han de creixer en la mateixa mesura, han d’estar dins les coses i estarne per sobre, nomes d’aquesta manera podras oferir ombra i sopluig, nomes d’aquesta manera a l’estacio adecuada, podras cobbrir-te de flors i de fruits.

I despres cuan davant teu s’obrin tans camins que no sapigues quin d’ells triar. No n’agafis un perque si sino aseu-te i espera. Respira amb la profunditat confiada amb la cual vas respirar el dia que vas venir a aquest mon, sense que res et distrages; espera i espera mes encara.Quedet quieta, en silenci, i escolte el teu cor. Quan et parli, aleshores aixecat i ves on ell et porti.”