José Martí

Aquyest post es un petit i humil homenatge a José Martí gran heroi nacional de cuba que va viure del 1853 al 1895. El apostol tal com l’apodaven el seus compatriotas va ser un dels liders mes importants de Cuba contra el domini español a la illa i fundador del Partido Revolucionario de Cuba. Va morir en combat contra les tropes colonialistes el 19 de maig de 1895 deixan diverses obres poetiques, filosofiques i peroidistiques que avui en dia encara sorprenen per la seva profunditat de pensament. Us deixo dos poemes per recordar la seva veu:

Cultivo una Rosa Blanca

Cultivo una rosa blanca
En Junio como en Enero,
Para el amigo sincero,
Que me da su mano franca.

Y para el cruel que me arranca
El corazón con que vivo,
Cardo ni ortiga cultivo
cultivo una rosa blanca.

Versos Sencillos

Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma.
Y antes de morirme quiero
Echar mis versos del alma.
Yo vengo de todas partes,
Y hacia todas partes voy:
Arte soy entre las artes,
En los montes, monte soy.
Yo sé los nombres extraños
De las yerbas y las flores,
Y de mortales engaños,
Y de sublimes dolores.
Yo he visto en la noche oscura
Llover sobre mi cabeza
Los rayos de lumbre pura
De la divina belleza.
Alas nacer vi en los hombros
De las mujeres hermosas:
Y salir de los escombros
Volando las mariposas.
He visto vivir a un hombre
Con el puñal al costado,
Sin decir jamás el nombre
De aquella que lo ha matado.
Rápida, como un reflejo,
Dos veces vi el alma, dos:
Cuando murió el pobre viejo,
Cuando ella me dijo adiós.
Temblé una vez –en la reja,
A la entrada de la viña.—
Cuando la bárbara abeja
Picó en la frente a mi niña.
Gocé una vez, de tal suerte
Que gocé cual nunca: –cuando
La sentencia de mi muerte
Leyó el alcalde llorando.

Victor Jara

Avui us vull proposar una reflxio a traves d’un personatge unic i un dels mes grans poetas d’america llatina: Victor Jara. Sovint avui en dia quan parlem de les injusticies que va patir america llatina en la segona part del segle XX i les revolucions del pobres i els marginats d’aquest continent ens toquen de mol lluny o diem que aquells eren altres temps. Be, avui en dia aixo segueix pasant arreu, avui per exemple al tibet estan reprimint durisimament les revoltes dels lamas o veiem com els americants despres de tenir a gent tancada durant anys a guantanamo anuncien com una gran cosa que a partir d’ara els deixaran trucar. La repressio i les tortures la mort al final es el que els EEUU i els seus aliats han utilitzat al llarg de la historia per impedir que la gent pobre i humil agafes les regnes del seu propi futur. Algu va dir que: “Que els nostres temps no seran recordats per les atrocitats que alguns homes dolens han comes sino per els sorprenents silencis de la gent bona”. Victor Jara es segurament el millor cantautor que mai a tingut Xile va utilitzar la seva veu i el seu talent per parlar dels drets dels homes, de la pau, de l’amor, de la dignitat  i de la llibertat. Per aixo poc despres del cop d’estat que derrocaria al govern legitim i democratic de Salvador Allende va ser empresonat a l’estadi nacional de Xile. Alla no deixa de cantar tot-hi les circumstancies per animar a la gent que temien el pitjor al sentir els crits dels seus companys mentres eren torturats. Finalment li varen trencar les mans perque deixes de tocar i pos despres va eser executat a sang freda. El seu cos va eser enterrat casi en secret i molt poque persones varen poder anar a l’enterrament.

Pero la historia no acava aqui fa pocs anys un grup de gent anomenats la Funa que es dediquen a desenmascarar els represors de la dictadura va trovar i es va revenjar sense violencia del assesi de Victor Jara. Aquest cas va ser exposat en un documental de trenta minuts que us vinculo a baix.

La meva ultima reflexio es a partir de les paraules que va dedicar-li Daniel Vigliett:

“Mientras cantemos sus canciones,
mientras su valor pueda inspirarnos mas valor,
Víctor Jara no morirá”
Documental: 

 Part 1 de 3

Part 2 de 3

Part 3 de 3 

Te recuerdo Amanda :

El derecho de vivir en paz :

Discurs Steve Jobs

Algu hem va demanar aquest discurs pero ara no recordo qui. No se si aquest home escriu els seus propis discursos pero si es aixis realment es increible que dirigint una empresa com apple tingui temps per prepararse algo com aixo. Un discurs poc convencional de un no universitari que esta visquen la vida que vol a uns universitaris que poder encara no sabem el que volem. Inspirador i al mateix temps proxim i sincer. Pels que no sapigueu qui es l’Steve Jobs. 

Homenatge al Che

Estimat Che avui recordem que fa 40 anys la teva anima es va unir alla dal amb tots els que han lluitat per un mon mes just. La teva lluita s’explica molt be amb dos de les seves frases mes celebres “Es necesario endurecer el corazon sin perder nuca la ternura” y la mundialment coneguda “Mas vale morir de pie que vivir siempre arrodillado”. Alguns diran que la teva llum es va extingi aquella fatidica matinada cuan vas mira al teu botxi i li vas dir “Serenese y apunte bien, esta usted a punto de matar a un Hombre”. D’altres diran que al final amb tantes camisetes fotos tases i merchandaising els americans han aconsegit el que no va aconseguir la bala que en un dia com avui et va matar. Jo et dic amic Che que mentres les teves paraules segueixin remoguent la consiencia humana, que mentres els teus gestos segueixin iluminant la fosco d’aquest mon no estaras mort sino mes viu i present que mai en el cor de molta gent justa que pensa demana i exigeix tal com feies tu un mon mes just. Avui vull llegir en veu alta un dels molts poemes que tan dedicat un que no puc llegir sense emocionarme.

Che

Mario Benedetti

Lo han cubierto de afiches / de pancartas
de voces en los muros
de agravios retroactivos
de honores a destiempo

lo han transformado en pieza de consumo
en memoria trivial
en ayer sin retorno
en rabia embalsamada

han decidido usarlo como epilogo
como última thule de la inocencia vana
como añejo arquetipo de santo o Satanás

y quizás han resuelto que la única forma
de desprenderse de El
o dejarlo al garete
es vaciarlo de lumbre
convertirlo en un héroe
de mármol o de yeso
y por lo tanto inmóvil
o mejor como mito
o silueta o fantasma
del pasado pisado

sin embargo los ojos incerrables del che
miran como si no pudieran no mirar
asombrados tal vez de que el mundo no entienda
que treinta años después siga bregando
dulce y tenaz por la dicha del hombre.

No oblidarem la teva mirada plena de llum plena d’esperança d’un dema mes just!

Hasta la victoria siempre!