Reflexions sobre Sant Jordi

L’altre dia pasejant per la rambla de Girona el dia era clar i el sol eclosionava entre la gent, les roses i els llibres, d’una manera espectacular.Era doncs un gran dia de primavera per celebrar Sant Jordi. L’ambient i el xivarri corrien per la rambla i com que eren dos quarts de 4 encara no era massa agoviant pasejar. Com a gran lector i acumulador de llibres que soc hem vaig disposar a mourem de parada en parada avid de veure quins autors i quines paraules hem seduien. Pero hem va assaltar una ideia d’aquestes que tenim els despistats sempre massa tard: Nomes portava 13 euros a la butxaca i m’havia deixat la cartera al cotxe i el cotxe a la Devesa. Pero vaig pensar: “David calmet, vols dir que del munt de llibres que hi ha avui a la rambla no trovaras un llibre que t’agradi per menys de 13 euros?”. I ara direu que soc un inocent pero si ho vaig pensar. Resultat? Despres de pasejar durant mes d’una hora per la rambla i de buscar una mica mes enlla dels best-sellers tipics i topics de cada any (que no podia pagar encara que m’agesin agradat) hem vaig trovar al final de la rambla sense llibre. Si ve vaig veure un parell de llibres que podia comprar amb el minso presupost que duia aquest ja es trovaven a la meva biblioteca personal. Aixis que vaig decir que m’en anava a fer un beure a algun bar que aixo de llegir esta mol car avui en dia. I miran la televidio del bar s’hem va pasar pel cap una reflexio. Que deu valer un mes de Digital plus o algo aixis? (si a casa nomes veig 7 canals i que!?) Total que val 9 euros els 3 primes mesos i despres uns 40 o aixis. Reflexio final com vol el govern que la gent llegeixi i que hi hagui una cultura de la lectura si el que realment surt economic es mirar la tele joder. Que pel preu de dos llibres veig 100 canals es diu gran part de la gent d’aquest pais. I es que llegir es un vici car i aixis ho enten el govern d’aquest pais.